BHM4SSBBWs
Joined:
May 29, 2018
Messages:
10
Likes Received:
3
Gender:
Male
Location:
Catalunya, 1971.
Occupation:
grassista (no remunerat, és clar)

Share This Page

BHM4SSBBWs

com més gras millor, Male, from Catalunya, 1971.

https://youtu.be/Z2ybM3gB708 Aug 21, 2019

    1. BHM4SSBBWs
    2. BHM4SSBBWs
      BHM4SSBBWs
      morb grassoner i grassista
    3. BHM4SSBBWs
      BHM4SSBBWs
      morbescent grassoner i grassista.
  • Loading...
  • Loading...
  • About

    Gender:
    Male
    Location:
    Catalunya, 1971.
    Occupation:
    grassista (no remunerat, és clar)
    https://sites.google.com/yahoo.com/degrasagrassa
    (per acabar de revisar; vegeu les notes a l'índex de la portada)
    https://sites.google.com/view/diaridunmorbgrassonergrassista
    (en procés d'edició)
    https://www.youtube.com/user/grassoner
    ('informació' + 'comentaris', el segon dels quals és l'escrit complet del d'adés)


    vogi (perímetre mitjà) 147 cm [24.6.2019]
    alçada 172,5 cm
    IVA 0,85
    ICA 0.9 (155 cm)
    IMC 55 (163 kg) [23.7.2019]
    (IVA = índex de vogi per alt; ICA = índex de cintura per alt; IMC = índex de massa corporal)
    La foto és del 20.8.2019_dm


    30.5.2018_dc
    «Si ens manquen expressions i conceptes per a comunicar la sexualitat no gonadista i paritària entre morbs i aufils; i això mateix ens impulsa a deixar-ho de banda com una vivència secundària i individualista, només vol dir que la salut de tothom és també una salut perduda. Significa que la moral i el dogma només els coneixem en el tall profund i radical segons les velles dicotomies del ‘mascle i el femell’, ‘el metge i el pacient’ i del ‘manament i l’obediència’ ‘un aufil més prim o més gras’.

    Ja ens és gairebé impossible d’evitar concebre la salut com un paradigma de principis destinat només a la instrucció dels metges, com diu la OMS; i el cos com una formulari de veritats que han d’ésser reconegudes en la mateixa línia de la submissió legal i disciplinària. Ja ens és gairebé impossible de desempallegar-nos de la inculcació a bipolaritzar l’home pel gon a ésser un patriarca o un matriarca, en la discriminació que en fem a atribuir-hi cap sexe.»

    -variacions d’un fragment de El fonament irreligiós de l’església, de Joan Leita. Nova terra; 27. pàg. 105-106. Barcelona, 1969.



    cinquena cançó, any divuit (Deixem-nos ser)
    6.2008 - 11i26.11.2018_dg,dl

    Tants de cops que hem somniat
    amb somnis que ens han despertat,
    que ens hi cal ser a fer del món
    com més gras més de tots.

    Que jo era teu, que et feia meu
    i junts bé n'érem dos.
    Per què esperem a fer el mig pas
    que hi ha entre els dos?

    Que mentrestant en serem menys
    pels capellas sotanablancs.
    Per mor d'aquells qui els han llevat el greix,
    diguem-nos que

    "si hi vols lluitar, deixa'm-hi estar;
    que vull ser amb tu quan siguis tu.
    Dóna'm-ho tot: sigues com ets."

    No confonguis la meva oració.
    Vestir-te bé, despullar-te millor.
    Abraça'm nu, abraça'ns tots.
    Que som tots que estem en el mateix foc.
    Deixa'm rentar-te; deixa'm curar-te
    i engreixar-te ben gras.
    Tot el que sóc, tots els qui ho som,
    serveixi que visquis més bé que millor.

    i deixem-nos ser, deixem-nos ser.
    Ara i aquí, sigues com ets.
    Sigues com ets si et plau amb mi.

    Mentre facin que en siguem menys;
    i deixem naltres que ho facin ben bé...
    Donem-nos les mans; ajuntem el pas,
    que em fa una por haver mai de plorar
    que també tu... com n'hi ha hagut tants.

    Ets un sol, sóc un horitzó.
    Si et pons en mi,
    sempre hi seràs l'endemà al matí.

    i ara deixem-nos ser, deixem-nos ser.
    Ara i aquí, sigues com ets.
    Sigues com ets si et plau amb mi.

    Sigues com ets, sigues com ets.
    Ara i aquí, sigues-ho amb mi.
    Dóna'ns-ho tot, com ara a mi.

    Sigues com ets si et plau amb mi.

    Sigues com ets ... ... si et plau.

    [nota: Lletra confegida damunt la de la cançó original den Lluís Planas (Cardedeu, 196?), Deixem-nos ser (200?); manllevant-ne mitjos versos en un parell de paràgrafs, un parell de paraules en dos més i el títol. La intuïció i la tornada vénen del juny del dos-mil vuit. Les estrofes són del mes de novembre del divuit.
    Intuïció que fa de l'amistat i la gràssia, i doncs del grassisme, tot u. Que, ben diferent, recorda allò que els comandaments militars de la Grècia clàssica la fomentessin entre els soldats -i primer de tot la tastessin, no fos cas. L'arrencada pública dels afers interns gonarcals -feminisme, masculinisme, gontransisme- no anaren pas altrament. No vull, per això, que l'amistat es dilueixi en la militància i la identitarietat, ans al contrari. De fet, no dista pas gaire de la intuïció de l'autor original: "Una cançó que fa referència a una cosa que molt sovint ens hi trobem molts o gairebé tots. [...] L'amor segurament hauria de ser el contrari. Ens hauria d'ajudar a volar; sigui l'amor de qualsevol tipus. i ens hauria d'empènyer a Ser el que tots estem cridats a ser, en el nostre màxim desplegament. i aquesta cançó parla d'això." (Lluís Planas, 6.2.2006) ]



    2.4.2019_dm
    Aristòfanes a Fedre, Pausànies, Erixímac, Agató, Sòcrates, Aristodem et al.:
    "En primer lloc, tanmateix, cal que conegueu la naturalesa humana i les coses que ha patit, car antigament la nostra naturalesa no era pas la mateixa que ara, sinó diferent. Primerament, en efecte, eren tres els tipus sexuals dels ésser humans, no pas dos com ara: mascle i femell, sinó que existia a més un de tercer, el nom del qual ha desaparegut, per bé que en si mateix ha restat. En segon lloc, la forma de cada individu d'aquest tipus era rodona en la seva totalitat, amb l'esquena rodona i els costats semblants a un cercle.
    "Quan caminava avançava en cercle. Per això eren tres els tipus sexuals: el mascle va tenir certament el seu origen en el Sol, el femell en la Terra i el rodó en la Lluna. Car eren circulars, tant pel que fa a si mateixos com pel que fa a llur marxa. Eren terribles en força i vigoria, al mateix temps que tenien un orgull enorme, fins a l'extrem que van conspirar contra els déus. Tenien la intenció de pujar fins al cel i fer-los fora.
    "Zeus i els altres déus van deliberar què havien de fer. No podien tolerar que continuessin essent tan insolents. Després de pensar amb gran esforç, Zeus va dir: "Em sembla que tinc un mitjà perquè aquests hòmens puguin continuar existint al nostre servei, en tot fer-los més febles i així cessin llur indisciplina." i va afegir: "Ara mateix els partiré cada un per la meitat; i aleshores seran més febles i alhora més útils per a nosaltres, pel fet que esdevindran una part del que eren. Seran cossos rectes i caminaran drets. Si perseveren en llur insolència i no volen procedir a la nostra salut, els pariré de bell nou per la meitat, de manera que encara seran més febles i més ben redreçats. " -pàg. 69-70
    "Així que aquella naturalesa va quedar partida en dues parts, cada meitat anhelava unir-se amb l'altra. Alhora, envoltant-se amb les mans i enllançant-se les unes amb les altres, deleroses de constituir una sola naturalesa, morien a causa de la fam i de la inactivitat general, pel fet que no desitjaven fer res les unes sense les altres. Al mateix temps, cada vegada que moria una de les meitats i restava viva l'altra, la que havia restat viva encerclava una altra i s'hi enllaçava.
    "Això va fer-se així perquè en l'acoblament es produïssin alhora aquests dues finalitats: si s'esqueia, engendraven i es reproduïa el gènere. Si no, almenys satisfacció. D'aquest contacte mutu, es relaxaven, tornaven a les obres i s'interessaven per totes les altres coses de la vida. Des de fa molt de temps, doncs, l'amor dels uns envers els altres és connatural als hòmes i és conservador de l'antiga naturalesa, intentant de fer dels dos un de sol i guarir així la naturalesa humana."
    -pàg. 71-72
    El banquet - Fedre, de Plató. ed.62; textos filosòfics, 75. bcn 1997.. trad. Joan Leita. Adaptat meu.

    -jordi isant, morb grassoner i grassista

    Signature

    -jordi, morb grassoner i grassista