BHM4SSBBWs
Joined:
May 29, 2018
Messages:
4
Likes Received:
1
Gender:
Male
Birthday:
May 4, 1971 (Age: 48)
Home Page:
Location:
Barcelona (Catalunya)

Share This Page

BHM4SSBBWs

com més gras millor, Male, 48, from Barcelona (Catalunya)

morb grassoner i grassista May 17, 2019 at 1:57 PM

    1. BHM4SSBBWs
      BHM4SSBBWs
      morb grassoner i grassista
    2. BHM4SSBBWs
      BHM4SSBBWs
      morbescent grassoner i grassista.
  • Loading...
  • Loading...
  • About

    Gender:
    Male
    Birthday:
    May 4, 1971 (Age: 48)
    Home Page:
    https://www.classificats.net/ref197903-anunci-gras-gras-sa-catalunya.html
    Location:
    Barcelona (Catalunya)
    BHM4SSBBWs a Feabie.com i fantasyfeeder.com
    CHUB4SUPERCHUBS a grommr.com i chasabl.com
    CHUB4SUPERSIZED a biggercity.com i a bellybuilders.com


    30.5.2018_dc
    «Si ens manquen expressions i conceptes per a comunicar la sexualitat no gonadista i paritària entre morbs i aufils; i això mateix ens impulsa a deixar-ho de banda com una vivència secundària i individualista, només vol dir que la salut de tothom és també una salut perduda. Significa que la moral i el dogma només els coneixem en el tall profund i radical segons les velles dicotomies del ‘mascle i el femell’, ‘el metge i el pacient’ i del ‘manament i l’obediència’ ‘un aufil més prim o més gras’.

    Ja ens és gairebé impossible d’evitar concebre la salut com un paradigma de principis destinat només a la instrucció dels metges, com diu la OMS; i el cos com una formulari de veritats que han d’ésser reconegudes en la mateixa línia de la submissió legal i disciplinària. Ja ens és gairebé impossible de desempallegar-nos de la inculcació a bipolaritzar l’home pel gon a ésser un patriarca o un matriarca, en la discriminació que en fem a atribuir-hi cap sexe.»

    -variacions d’un fragment de El fonament irreligiós de l’església, de Joan Leita. Nova terra; 27. pàg. 105-106. Barcelona, 1969.



    18.12.2018_dm

    Tants de cops que hem somniat
    amb somnis que ens han despertat,
    que ens hi cal ser a fer del món
    com més gras més de tots.

    Que jo era teu, que et feia meu
    i junts bé n'érem dos.
    Per què esperem a fer el mig pas
    que hi ha entre els dos?

    Que mentrestant en serem menys
    pels capellas sotanablancs.
    Per mor d'aquells qui els han llevat el greix,
    diguem-nos que

    "si hi vols lluitar, deixa'm-hi estar;
    que vull ser amb tu quan siguis tu.
    Dóna'm-ho tot: sigues com ets."

    No confonguis la meva oració.
    Vestir-te bé, despullar-te millor.
    Abraça'm nu, abraça'ns tots.
    Que som tots que estem en el mateix foc.
    Deixa'm rentar-te; deixa'm curar-te
    i engreixar-te ben gras.
    Tot el que sóc, tots els qui ho som,
    serveixi que visquis més bé que millor.

    i deixem-nos ser, deixem-nos ser.
    Ara i aquí, sigues com ets.
    Sigues com ets si et plau amb mi.

    Mentre facin que en siguem menys;
    i naltres deixem que ho facin ben bé...
    Donem-nos les mans; ajuntem el pas,
    que em fa una por haver mai de plorar
    que també tu... com n'hi ha hagut tants.

    Ets un sol, sóc un horitzó.
    Si et pons en mi,
    sempre hi seràs l'endemà al matí.

    i ara deixem-nos ser, deixem-nos ser.
    Ara i aquí, sigues com ets.
    Sigues com ets si et plau amb mi.

    Sigues com ets, sigues com ets.
    Ara i aquí, sigues-ho amb mi.
    Dóna'ns-ho tot, com ara a mi.

    Sigues com ets si et plau amb mi.

    Sigues com ets ... ... si et plau.

    [nota: Lletra confegida damunt la de la cançó original den Lluís Planas (Cardedeu, 196?), Deixem-nos ser (200?); manllevant-ne mitjos versos en un parell de paràgrafs, un parell de paraules en dos més i el títol. La intuïció i la tornada vénen del juny del dos-mil vuit. Les estrofes són del mes de novembre del divuit.
    Intuïció que fa de l'amistat i la gràssia, i doncs del grassisme, tot u. Que, ben diferent, recorda allò que els comandaments militars de la Grècia clàssica la fomentessin entre els soldats -i primer de tot la tastessin, no fos cas. L'arrencada pública dels afers interns gonarcals -feminisme, masculinisme, gontransisme- no anaren pas altrament. No vull, per això, que l'amistat es dilueixi en la militància i la identitarietat, ans al contrari. De fet, no dista pas gaire de la intuïció de l'autor original: "Una cançó que fa referència a una cosa que molt sovint ens hi trobem molts o gairebé tots. [...] L'amor segurament hauria de ser el contrari. Ens hauria d'ajudar a volar; sigui l'amor de qualsevol tipus. i ens hauria d'empènyer a Ser el que tots estem cridats a ser; el nostre màxim desplegament. i aquesta cançó parla d'això." (Lluís Planas, 6.2.2006) ]



    tothom pot estimar qualsevol
    21.3.2019_dj
    Reordenació i adaptació del diàleg entre James (Jake) Donaghue i Hugo Belfounder, dins Sota la xarxa, d'Iris Murdoch (Under the net, 1954; trad. Montserrat Abelló, 1965) pàg. 316-322.

    "Em comportava com un imbècil, amb ella." va dir l'Hugo vacillant. "Però com?" "La vaig perseguir d'una manera terrible. "Et va explicar tot el que feia jo?" em demanà. "Bé, sí, m'ho va explicar molt vagament." "Té bon cor, doncs, si no et va dir més que això. Em vaig comportar com un orat. Vaig assaltar el pis un dia a la nit. i un altre hi vaig anar de dia, mentre ella filmava; vaig regirar-li totes les cartes, i em vaig endur alguna cosa seva. M'havia begut l'enteniment. ... "Que t'estima?" vaig dir, i l'aire semblava que tremolés. "Oh no. No hi ha pas esperances que ho faci. Saps? de vegades penso que és a tu que t'estima." "Per què ho dius això? Vull dir: que s'interessa per mi." "Sempre en parlava, i me'n feia preguntes." "Quin neguit per a tu! -vaig dir, mentre se m'escapava un somriure. No hi ha res que irriti tant, com que aquella que voleu us faci preguntes sobre l'home que l'interessa; sobretot quan aquest no és un mateix.

    "Doncs a mi m'agradava fer-li aquest servei." -digué l'Hugo, amb un aire d'humilitat repugnant. "Quan tornaràs a veure-la? És cert que se'n va?" "No ho sé pas. De debò que no ho sé. És com l'oratge. No s'està mai segur de res amb la Sadie." "Deus voler dir l'Anna." vaig dir. "Vull dir la Sadie!" s'exclamà.

    "De qui em parlaves tota l'estona?" "De la Sadie, naturalment. De qui et pensaves doncs? -digué. "Hugo, per què no ho aclarim d'un cop? De qui estàs enamorat, m'ho vols dir? De quina de les dues?" "De la Sadie." "N'estàs ben segur?" vaig insistir. i ara! Que et penses que em fóra possible d'equivocar-me? He sofert com un condemnat més d'un any per culpa d'aquesta dona!" ... "Però Hugo! No en pots estar enamorat, de la Sadie!" "i per què no?!" "Perquè també coneixies l'Anna. Com pot ser que, coneixent-la, preferissis la Sadie?" "Te'n diré una de les raons, si insisteixes. La Sadie és més intelligent! ... Jake, ets un foll. Que no ho veus que tothom pot estimar qualsevol, o preferir-lo a qualsevol altre?"

    "Ja ho sé que et va cridar a casa seva perquè la defensessis de mi. Oi que és així?" "Va dir que era molt possible que intentessis d'entrar." "Però tu la vas deixar plantada!" "És que em va deixar tancat amb clau! No ho podia tolerar, Hugo ." "Déu meu! Com m'hauria agradat que m'hi hagués deixat a mi! ..."

    "Em pensava que estaves al corrent de tot això." "M'ho va dir! Sí, m'ho va dir! Però és clar, no m'ho vaig creure. Senzillament no m'ho vaig creure. Em semblava impossible! No és solament que em sembla impossible, sinó que tot semblava indicar el contrari." "No sé pas què dir-t'hi. Em sap greu, de debò, Jake; però la vida va d'això. Jo estimo la Sadie, que et voldria a tu, i tu estimes l'Anna, que em vol a mi. Què hi pot haver de més cargolat?"

    "Apa, Hugo, digues-me alguna cosa de l'Anna. Explica'm quan va començar tot això." "Oh, ja fa molt de temps. La vaig conèixer a través de la Sadie; i ella en va tenir prou amb mirar-me. L'Anna, vull dir." "Ja no cal que t'hi miris amb els pronoms i els subjectes ellíptics. Des d'ara tot és molt clar." "Al començament m'empaitava -seguia l'Hugo. Va deixar de fer tot el que feia i, senzillament, es va dedicar a perseguir-me. Tant se valia si me n'avava a fora de London o m'estava en un hotel. Al cap d'un dia o dos se'm presentava. Estava frenètic." Se'm feia impossible de reconèixer en aquesta esbojarrada l'Anna que jo conexia. L'Anna dolça i tendra, sempre preocupada a mantenir un ponderat equilibri entre els seus admiradors, amb la suau imparcialitat d'una mare. "Què va passar després?" "Mai no va passar gran cosa." Em va escriure centenars de cartes. Cartes molt boniques; n'he guardada alguna. Després es va tornar més raonable i la veia més sovint. M'agradava de veure-la perquè la feia parlar de la Sadie... " "Pobra Anna!" "Ho sé. He estat un cafre amb elles. Però ara penso deixar-les i t'aconsello que facis el mateix." "No sé què vols dir. Però no penso pas fer-ho ni que em maleeixis!" "Hi ha situacions que són insolubles; senzillament s'han d'abandonar. Jake, el que et passa és que voldries agafar-t'ho tot pel costat bo. i això és impossible. Cal seguir endavant, ni que ens pesi. La veritat és en aquest prosseguir a les palpentes." "Maleïda sigui la veritat!"

    "L'Anna t'estima doncs." vaig poder dir al final. "Naturalment -féu l'Hugo. Està tan boja per mi com jo ho estic per la Sadie. Però em pensava que estaves al corrent de tot això, Jake." "Hi estava. Ho sabia tot. Però al revés, res més que això."


    2.4.2019_dm
    Manllevat i adaptat de El banquet, de Plató:
    "En primer lloc, tanmateix, cal que conegueu la naturalesa humana i les coses que ha patit, car antigament la nostra naturalesa no era pas la mateixa que ara, sinó diferent. Primerament, en efecte, eren tres els tipus sexuals dels ésser humans, no pas dos com ara: mascle i femell, sinó que existia a més un de tercer, el nom del qual ha desaparegut, per bé que en si mateix ha restat. En segon lloc, la forma de cada individu d'aquest tipus era rodona en la seva totalitat, amb l'esquena rodona i els costats semblants a un cercle. Quan caminava avançava en cercle. Per això eren tres els tipus sexuals: el mascle va tenir certament el seu origen en el Sol, el femell en la Terra i el rodó en la Lluna. Car eren circulars, tant pel que fa a si mateixos com pel que fa a llur marxa. Eren terribles en força i vigoria, al mateix temps que tenien un orgull enorme, fins a l'extrem que van conspirar contra els déus. Tenien la intenció de pujar fins al cel i fer-los fora.
    [vegeu-ne la continuació en el meu compte de feabie, chasa o grommr]

    Signature

    -jordi, morb grassoner i grassista